Les allaus són un fenomen natural que comporta una perillositatper aquelles activitats humanes  que es vulneri les zones sotmeses a aquest fenomen. Així doncs, en una area determinada, amb una perillositat d'allaus comprovada, el risc d'allaus augmentarà segons la major ocupació de I'increment de l’ús del sòl per part de I'home.

Per minimitzar el risc cal un bon coneixement del risc temporal i espacial, i una difusió  dels coneixement en la societat, i  la utilització per part de l’administració dels estudis i mapesde risc en els plans d’ordenació dels usos del sòl.

• Predicció temporal: la predicció temporal consisteix bàsicament a dir quin és el grau de perill d’un dia determinat en una zona de terminada. Aquest fet es tradueix en l’emissió d’un butlletí d’allaus. Aquests butlletins s’elaboren diàriament a partir de les dades i observacions procedents de les diferents xarxes d’observadors nivo-meteorológics i de les previsions meteorològiques. Els paràmetres observats diàriament, d’interès en la predicció d’allaus, son temperatura i humitat de l’aire, temperatura de l’aire màxima i mínima, velocitat i direcció del vent, precipitació i espessor total i recent de neu. Europa s’aplica normalment l’escala consensuada l’any 1993 i que recull cinc nivells de perill en funció de l'estabilitat del mantell nival i de la probabilitat de desencadenament. Els valors són feble, moderat, marcat, fort i molt fort.

• Predicció espacial: consisteix a delimitar damunt d’un mapa, aquelles zones on al llarg del temps s’hi produeixen allaus. Val a dir que de cartografies d’allaus n’hi ha de molts tipus que atenen a diferents finalitats. Els dos tipus de cartografies més utilitzades a Europa són els mapes de zones d’allaus i els mapes de risc. Ambdós document són eines bàsiques de cara a una bona planificació territorial.
  • Mapa de zones d’allaus, es representen les àrees susceptibles de desencadenament, trajectòria i abast d’allaus. El procés per elaborar aquests mapes es basa en la identificació del terreny favorable al desencadenament d’allaus i les traces del recorregut i abast d’aquestes. La informació es completa amb enquestes a la població i observació hivernal d’allaus. Altra informació que apareix en aquests mapes són les obres de defensa envers les allaus.
  • Mapes de risc: integren els mapes de zones d’allaus amb l’estudi de freqüències d’allaus per sector nivològic i els  estudis dels elements vulnerables;zones poblades (nuclis de població, població dispersa, zones turístiques i similars) i la xarxa viària i ferroviària susceptible de patir dany.

Hi ha un conjunt de mesures preventives basades en actuacions directes en aquelles zones de risc, poden ser dinàmiques o permanents;

• Defenses permanents: poden trobar mesures de protecció actives i passives:
  • Actives: actuen sobre les zones de sortida per tractar d’evitar el desenllaç d’una allau, per exemple la reforestació, instal·lació de tanques o estructures provocar acumulacions de neu distintes a les originals amb l'objectiu d'evitar que es produeixi l'allau.
  • Passives: proteccions i desviaments per evitar l’impacte de l’allau sobre vivendes i infraestructures (murs, ponts, etc).
• Defenses dinàmiques: consisteix en el llançament d'explosius amb un canó o en la seva col·locació a mà en zones estratègiques per a provocar allaus i fer disminuir els gruixos de neu.