Mesures predictives

Actualment no hi ha possibilitats de predir els terratrèmols amb total seguretat, però pot ser útil tenir en compte les següents mecanismes predictius:

• A llarg termini :
  • Periodicitat:  els grans terratrèmols se solen repetir a intervals més o menys fixos; estudiant els períodes de buit sísmic i d'activitat sísmica en una zona, “ es pot arribar “ a predir l'ocurrència de sismes de gran intensitat.
  • Detecció de falles actives. El 95% dels sismes són un dels efectes superficials del moviment de les plaques litosfériques, que es desplacen a una velocitat de 1 a 10 cm per any. Les falles situades en els límits de les plaques es mouen amb una freqüència determinada, alliberant de forma sobtada (paroxísmica) l'energia acumulada cada cert nombre d'anys (interval de recurrència o període de tornada).

• A curt termini :
  • Petits sismes precursors, que precedeixen a grans terratrèmols.
  • Emissió de gasos inerts, sobretot el radó.
  • Premonitors biològics. Certs animals (gossos, gats, cavalls, aus, peixos, etc.) són capaços de predir un sisme amb certa anticipació (hores o dies), manifestant alteracions en la seva conducta.

Mesures preventives

Els terratrèmols no es poden evitar, però si en part els seus efectes, mitjançant una sèrie de mesures preventives:

• Una avaluació del risc sísmic per determinar  la potencialitat sísmica de la regió, dels possibles efectes dels  terratrèmols i de les seves causes. Cal fer una anàlisi de risc que contempli:
  • Determinar la magnitud (intensitat) màxima previsible per a un determinat període de retorn. Cal conèixer  la història sísmica d’una regió (recull de dades històriques sobre els terratrèmols que hi ha hagut) i  recollir de dades geològiques que permeten conèixer els sismes que s’han produït en un interval de temps d’alguns milers d’anys.
  • Elaborar mapes de microzonació sísmica, on es reflecteixen les amplificacions i les atenuacions locals de la perillositat sísmica (en funció de la resistència del terreny, la morfologia i la posició del nivell freàtic, entre altres variables). La cartografia de risc sísmic també incorpora la localització de les falles actives (neotectònica)
• Normes de construcció sismoresistents. La normativa bàsica en zones sísmiques va adreçada reduir la vulnerabilitat de les edificacions. En determinades zones cal adoptar unes mesures sismoresistents per a les edificacions les quals seran més exigents en les zones de major perill i en aquelles edificacions considerades vulnerables o estratègiques (hospitals, escoles, infraestructures, centres generadors d’energia, etc.)
• Mesures d'ordenació del territori per a evitar grans densitats de població en les zones d'alt risc. A banda de conèixer els sismes que es poden produir cal conèixer els terrenys sobre els quals volem edificar ja que ja un tipus de sòls amplifiquen els efectes de les ones sísmiques i que per tant suposaran un major perill per a les edificacions.¡
• Mesures de protecció civil per a informar, alertar i evacuar a la població.