La prevenció del risc és el punt bàsic en la lluita contra els incendis forestals. Les activitats tradicionals d’agricultura i ramaderia constituïa en si mateixa una política preventiva dels incendis forestals, ja que gestionava les masses vegetals tot evitant, voluntàriament o involuntària, les condicions que afavoreixen els incendis forestals (continuïtat de boscos, matèria vegetal morta lleugera i pesada, espècies vegetals més inflamables, etc).

La tradicional explotació dels boscos, zones de forest i de l’entorn natural en general, permet una contenció del perill d’incendi forestal. L’agricultura, a través del conreu dels camps, disminueix la proporció de masses forestals respecte al conjunt del territori i també redueix el combustible mort lleuger i el pesat (per exemple, quan s’empra com a llenya a les llars). L’activitat ramadera permet, mitjançant la pastura dels boscos i els terrenys vegetals, disminuir la proporció de combustible mort lleuger, però també el viu i en general el sotabosc. Aquestes reduccions disminueixen les condicions que afavoreixen els incendis forestals i, per tant, el perill d’incendi forestal.

Tanmateix, l’abandonament de les activitats tradicionals ha provocat la desaparició d’aquesta activitat preventiva de control dels incendis forestals.

En general, l’existència de boscos joves amb una gran densitat de peus (arbres) afavoreix els incendis forestals, i encara més quan està lligada a una gestió deficient o inexistent dels boscos (retirada de troncs caiguts en nevades, tempestes o ventades, i de material mort pesat en general). D’altra banda, la gestió eficient dels boscos passa per la seva explotació i, per tant, per l’aprofitament econòmic. És per això que cal trobar activitats amb valor econòmic ja que d’altra forma no serà possible una gestió dels boscos que, majoritàriament, són de propietat privada.

Actualment s’ha demostrat que davant els grans incendis forestals conduïts per la meteorologia adversa o els combustibles, els mitjans d’extinció (bombers, mitjans materials terrestres i aeris), només poden resoldre una petita part del problema, quan suposen un cost molt elevat per a les administracions. La solució dels gestors forestals s’adreça cap a polítiques de gestió dels combustibles, ja que si es modifiquen, poden canviar el comportament dels incendis. Hi ha tres estratègies per gestionar el risc d’incendi que són:

• L'aïllament dels combustibles; és l'estratègia més utilitzada arreu i es materialitza en la construcció de tallafocs estratègicament ubicats, amb un ample variable i que poden limitar la zona geogràfica dels focs. L'objectiu és aïllar els combustibles.

• La modificació dels combustibles; dins de cada unitat de tractament, es redueix la quantitat de combustible i es modifica la seva disposició estructural augmentant la discontinuïtat i el seu nivell de compacitat en tota la zona. Produeix un paisatge en mosaic. S’aconsegueix reduir l'impacte global de l'incendi i augmentar la capacitat d'extinció.

• La conversió dels combustibles; es substitueix la vegetació perillosa per vegetació menys inflamable, la qual cosa farà disminuir el seu l'impacte en el comportament de l’incendi.

Els gestors del terreny disposen de diverses tècniques per al tractament de combustibles,com són les cremes prescrites, els tractaments mecànics, el pasturatge controlat, etc. A Austràlia o a Amèrica del Nord s'ha desenvolupat des de fa anys l'ús extensiu de la crema prescrita. Va començar a aplicar en alguns països mediterranis europeus durant les últimes dècades i amb freqüència s'aplica en zones forestals tant per a la prevenció com per a l'extinció d'incendis, l'objectiu és crear àrees de tallafocs.

Per poder gestionar les emergències de risc forestal cal conèixer el perill i la vulnerabilitat de les zones sotmeses a incendis forestals. La principal eina de previsió és la realització de mapes de mapes de risc forestal i mapes de perill diari d’incendi:

Mapa de risc d’incendi forestal: integren dos tipologies d’anàlisi:

• Anàlisi estàtic del perill: s’estudien els factors que intervenen en la definició de perill d’incendi forestal i que són:, vegetació, orogràfics, climàtics i històrics.
• Anàlisi de la vulnerabilitat: determina quins poden ser els danys que poden patir els elements vulnerables en funció de les característiques dels possibles incendis forestals.

L’objectiu d’aquest estudi és un mapa de risc que defineixi les zones del territori que tenen major perill d’incendi i major vulnerabilitat. Ha de ser una eina d’ús per a la planificació de l’emergència i per als plans d’ordenació del territori.

Mapa de perill diari d’incendi: A banda de l’anàlisi estàtica del perill d’incendi forestal, la gestió del risc d’incendis forestals fa imprescindible una anàlisi dinàmica del perill d’incendi forestal diària. Cal tenir en compte que l’evolució del perill d’incendi forestal durant l’any, perill dinàmic, depèn de condicions i factors que van variant al llarg dels dies i que són bàsicament atmosfèrics i meteorològics: humitat, temperatura, vent, estat del combustible i d’altres.

El mapa de perill diari que és l'eina per donar suport a les decisions que dia a dia es prenen per com el moviment d'efectius, la coordinació amb bombers i protecció civil, l'avís a les entitats territorials, les autoritzacions per fer foc, l'avís de perill a la població, etc.