És parla de sequera quan en una determinada regió les disposicions d’aigua dolça, provinents de la pluja, dels rius o del subsòl, es troba de forma continuada per sota dels valors habituals. La situació de dèficit hídric del sòl fa que les necessitats hídriques de la població, els animals i les plantes no puguin ser satisfetes.

Hi ha autors que parlen de la sequera com  un risc silenciós, que en zones amb pocs recursos o poca capacitat de reacció pot desembocar en males collites, seguides de fams i d’una mortalitat elevada. Un dels episodis més coneguts i amb devastadores conseqüències va ser la sequera dels anys vuitanta del segle xx a la regió africana del Sahel. Actualment

Cal diferenciar entre la sequera i l'aridesa. L'aridesa es dóna amb una mitjana baixa de precipitacions o d'aigua natural disponible, és una característica permanent. A aquest cas la falta de pluges sí que forma part del clima de la zona. Solen ser regions amb poques pluges i altes temperatures.

Un altre procés relacionat peròés la desertització que és el procés pel qual les terres productives àrides i semiàrides es converteixen en econòmicament improductives. Hi ha diferents factors que la produeixen com un excessiu cultiu, el pasturatge intensiu o la tala indiscriminada de boscos.

1. Tipus de sequera

Com podem veure, la definició de sequera és complexa, i el seu impacte a la societat és divers, el que ha generat que es considerin diferents tipus de sequeres:

• La meteorològica: correspon a la consideració únicament de la disminució de les precipitacions en relació a la mitjana d’una zona al llarg d’un determinat període de temps.
• La hidrològica: precipitacions inferiors a la mitjana normal, afecten el cabal habitual dels cursos d’aigua,  als nivells dels aqüífers, llacs i d’altres reservoris d’aigua. Tot i que la causa principal acostuma a ser la meteorològica, altres fets com els canvis d’usos del sòl, la degradació d’aquests, o la construcció de preses també poden afectar en la dinàmica hidrològica dels cursos d’aigua.

La sequera meteorològica i sequera hidrològica poden propiciar sequeres agrícoles o urbanes. D’aquesta manera un territori pot estar en sequera meteorològica (agrícola de secà) però si té embassaments d’aigua pot evitar, com a mínim temporalment, la sequera hidrològica (regadiu i urbana). Però al contrari, es podria donar el cas d’una sequera hidrològica sense estar en una de meteorològica si les aportacions d’aigua de pluja més els volums emmagatzemats no fossin suficients per satisfer les demandes dels diferents sectors (usos urbà, agrícola, industrial, font d’energia i recreatiu).

2. Avaluació del fenomen

Segons la zona, es defineix de forma diferent. Per exemple, la següent és la proposta de la British Rainfall Organization (1936) per a països occidentals situats en zones plujoses:

• Sequera absoluta: període de 15 dies consecutius durant els quals la precipitació registrada és inferior o igual a 0,25 mm/dia
• Sequera parcial: període de 29 dies amb una precipitació mitja inferior o igual als 0,25 mm/dia
• Temps sec: període de 15 dies consecutius amb precipitacions que no superen 1 mm/dia

A Espanya, l'Institut Nacional de Meteorologia utilitza el mètode de Gibbs amb el qual es caracteritzen les precipitacions comparant-les amb els percentils de la sèrie, si bé per a la seva utilització s'han adoptat els quintils. A partir dels valors dels quintils de la sèrie es calculen els índexs de freqüència. Amb aquests índexs es podrà definir si un mes, una estació o un any ha estat sec o molt sec:

• Molt sec: freqüència de la precipitació inferior a 0,20 (la precipitació registrada es troba a l'interval corresponent al 20 % dels anys més secs)
• Sec: freqüència de la precipitació entre 0,20 i 0,40 (la precipitació registrada és igual o superior al 20% dels més secs i inferior al 40% dels anys més secs)

Una altra forma molt senzilla de veure quin tipus de període es tracta consisteix a calcular un índex de pluviositat obtingut a partir de la relació entre la precipitació del període a estudiar i els valors considerats normals per a aqueix mateix període i calculats per a un llarg temps. Si la relació resulta menor de la unitat es tractarà d'un període sec.

Finalment hi ha altres índexs de sequera que tenen en compte més paràmetres, com el de l'evapotranspiració. Aquest és el cas, per exemple, de l'Índex de Severitat de Sequera de Palmer (PDSI), usat als EE.UU. S'obté a partir de les diferències de pes acumulades entre precipitació real i quantitat que es calcula que es requereix per a l'evapotranspiració, la recarrega del sòl i l’escolament. Té en compte els efectes de persistència de les situacions de sequera. Els llindars són els següents:

• PDSI >=4 extremadament humit
• PDSI<= -4 extremadament sec