És la predisposició intrínseca d’un element (persona, edifici, organització, sistema, ecosistema, municipi, etc) a patir danys per motiu d'un fenomen d’una intensitat concreta, és a dir, davant un perill concret. Si es considera que l'element pot patir danys, cal entendre aquest com a element vulnerable o element especialment vulnerable, en funció de la respectivament menor o major vulnerabilitat intrínseca.

Per exemple, les persones tenen diferents graus de vulnerabilitat a les epidèmies (unes moren, altres resulten greument afectades, altres lleument), per tant, podríem dir que existeix una vulnerabilitat poblacional promig. De la mateixa manera, les persones presenten diferents vulnerabilitats per a una mateixa substància tòxica en funció de les característiques concretes de cadascun. El mateix passa amb les edificacions ja que segons la seva tipologia presenten diferents graus de vulnerabilitat als terratrèmols, a les inundacions, a les nevades, a les explosions, etc.

La vulnerabilitat també es pot considerar reversible o irreversible en funció de si els efectes són o no permanents. Així, les conseqüències mortals han de ser considerades part de la vulnerabilitat irreversible, mentre que els danys estructurals menors a un edifici (finestres trencades) són vulnerabilitat reversible.

Existeixen diverses classes de vulnerabilitat:

• Vulnerabilitat estructural: quan només es considera l’afectació a les estructures, per exemple, en els terratrèmols.
• Vulnerabilitat funcional: quan es considera no només l'estructura sinó també la viabilitat del sistema. Per exemple, en un terratrèmol un hospital o una comissaria poden resultar no afectats estructuralment, però poden quedar no operatius (manca llum, telecomunicacions, etc).
• Vulnerabilitat orgànica: quan només es consideren les afectacions en tant que el nombre de morts o ferits greus.
• Vulnerabilitat social: quan es consideren les afectacions socials (psicològiques) a més de si hi ha morts o ferits.

La vulnerabilitat que és més fàcil de quantificar és la vulnerabilitat estructural i es pot expressar numèricament com un factor comprès entre 0 (no hi ha afectació) i 1 (destrucció total de l’element vulnerable).

Un aspecte important que cal considerar en la vulnerabilitat és el que es denomina resiliència. La resiliència és la capacitat de recuperació o de regeneració dels sistemes o elements vulnerables per tornar a l'estat inicial o immediatament anterior a l'afectació pel fenomen. Per exemple, hi ha ecosistemes que tenen una gran capacitat de regeneració i d’altres que si resulten afectats poden desaparèixer. Socialment també es pot comprovar que hi ha societats amb una gran capacitat de tornar a la normalitat desprès de ser fortament afectades per algun fenomen perillós i d’altres que triguen anys.

L’element vulnerable és qualsevol element o sistema (construcció, instal·lació, organització, servei, persona, medi o territori) que, un cop exposat a un nivell de perill concret, és susceptible intrínsecament de patir danys