Tot seguit, resumim alguns dels pitjors desastres naturals de la història més recent (segles XIII a XIX).

Els corresponents al segle XX són els següents:

Per últim, pel que fa als inicis del segle XXI:

A les taules no s’han inclòs algunes tipologies de desastres com ara plagues, epidèmies, ni sequeres. Algunes de les catàstrofes responen als danys materials o pèrdues econòmiques més que a la pèrdua de vides humanes (en alguns casos recents les pèrdues econòmiques i materials són tan significatives com el 7% del PIB dels estats afectats).

En els estats en vies de desenvolupament és on es produeixen el major número de víctimes i, per contra, els danys econòmics més importants es produeixen en els països rics. Aquestes dades es correlacionen segurament amb l’augment de població en els països pobres i els conseqüents problemes d’ocupació del territori i l’augment del nivell de vida i la seguretat en els països rics. En definitiva, hi ha diferències importants entre la vulnerabilitat (en els diversos aspectes físic, econòmic, social, cultural, etc) de les diferents societats mundials.

Els fenòmens relacionats amb inundacions (incloses les tempestes que són de difícil segregació) són els que produeixen la meitat dels morts i més de la meitat dels danys econòmics, mentre que els sismes provoquen l'altra meitat de morts i, aproximadament, una tercera part dels danys econòmics. Tanmateix, les ratio morts/nombre de successos i danys econòmics/nombre de successos són superiors en el cas dels sismes respecte el cas de les inundacions. La resta de les catàstrofes naturals (volcans, allaus, subsidències, esllavissades, despreniments de roques, etc) es limiten a produir el 7% dels danys econòmics i l'1% de morts. Aquestes dades no inclouen els períodes de sequera ni les pandèmies ni epidèmies.