El nombre de víctimes ocasionades pels volcans i fenòmens associats des del 1600 fins l’actualitat,és molt inferior al produït per les inundacions o terratrèmols. La major part dels morts, un 67,3% ha estat a Indonèsia i el 12,9% al Carib,  en molts casos associats a llargs períodes de fam com a conseqüència de la destrucció de conreus. Les zones menys desenvolupades són les més exposades i les més febles, per la dependència de l’agricultura i una manca d’adopció de mesures preventives per part dels governs.

No només les vides humanes són els elements de risc,  la nostra societat té i depèn d'estructures bàsiques molt vulnerables, com són els sistemes de comunicació o les xarxes de distribució d'aigua i energia. A més, la complexitat de la societat tecnològica actual fa que siguem molt més vulnerable que les societats primitives de subsistència. L’emissió de cendres a l’atmosfera durant  l’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull l’abril del 2010, va suposar que el trànsit aeri entre Europa i la resta de continents fos mínim, generés  grans pèrdues econòmiques per a diferents sectors econòmics com el turístic i a les companyies aèries.

Per minimitzar el risc volcànic cal adoptar un  conjunt de mesures  preventives que impliquen actuar abans que passi una erupció i durant el desenvolupament d'aquesta. Qualsevol mesura de prevenció exigeix ​​un coneixement previ dels processos volcànics i els perills derivats, en funció de les característiques particulars de cada àrea volcànica.

Les principals mesures de prevenció han de contemplar en els següents punts:

  • Mesures estructurals

Hi ha un ampli conjunt de sistemes constructius per fer front a les conseqüències dels diferents perills volcànics com són els dics, les barreres, construcció de túnels, sistemes de refredament amb aigua, amb l’objectiu de desviar o aturar els fluxos de lava que poden amenaçar elements vulnerables.

  • Coneixement de l’activitat volcànica

El coneixement de l'activitat volcànica de la zona permet determinar les característiques de les erupcions futures. S'estudien les erupcions ocorregudes en el passat des d'una òptica pluridisciplinar (geologia, geofísica, geomorfologia, geografia, història), que ens proporcionen la base del coneixement sobre l'estat actual del volcà i el seu comportament futur. Amb aquesta informació s'elaboren els mapes de perillositat i risc, que inclouen diferents paràmetres i que tenen en compte la probabilitat que ocorri un fenomen i els danys que pot ocasionar.

  • Sistema de vigilància permanent

El sistema de vigilància serà l'adequat a les característiques de l'activitat volcànica present a la zona, incorporant nous instruments i tècniques en funció de l'increment de l'activitat i del risc. Ha de determinar el nivell d'activitat del volcà per permetre a les autoritats la gestió de la crisi i informar la població.

  • Ordenació dels usos i gestió del territori

En funció de la informació proporcionada pels mapes de perill volcànic es planifica l'ús i gestió del territori, per tal de mitigar l’impacta que pugui provocar l'erupció. Aquests mapes de perill han de ser tinguts en compte en l’elaboració dels  plans d'ordenació del territori, per tal que les activitats humanes i els seus usos siguin compatibles en les zones d’afectació de les erupcions volcàniques. L’objectiu final ha de ser el d’evitar l’exposició de la població al perill amb la qual cosa el risc volcànices reduirà.

  • Planificació d’emergències

La planificació constitueix una estratègia global de preparació davant catàstrofes. L’adopció d’una resposta planificada davant una situació de risc, és una mesura preventiva molt important per tal d’evitar danys greu a  la població. Els plans  han de contemplar els esdeveniments perillosos, els elements vulnerables i la resposta dels grups actuants per tal d’adoptar mesures de protecció sobre la població.

  • Educació i divulgació

És molt important que la població, cossos d'emergència i organismes rebin una informació precisa sobre els fenòmens volcànics i les mesures de prevenció existents. De poc serveix un pla d'emergència si aquest no es coneix i no és assumit per la població, molts dels desastres han estat causats per la falta de coneixement dels fenòmens perillosos.

Per reduir el risc és molt important la educació de la població. L’objectiu principal és que la població conegui seu territori, assimili les seves peculiaritats físiques i els riscos inherents a ell i desenvolupi tècniques d'autoprotecció. Tot això dins d'un marc en què es mantinguin absents els sensacionalismes i les situacions d'alarma injustificades, però en el qual quedi ben clar que una erupció pot arribar a ser catastròfica si no es gestiona adequadament i es prenen les mesures necessàries per a la protecció de la població. Així mateix, és convenient desterrar la idea que el coneixement del risc volcànic suposa un impediment al desenvolupament econòmic de la regió.