Una allau és una massa de neu que es desprèn i es precipita vessant avall a una velocitat superior a 1 m/s. Les allaus poden ser naturals o provocades per l’activitat humana de manera indirecta (per exemple, durant la pràctica d’activitats de muntanya) o directa (allaus controlades o desencadenades artificialment). Les allaus, en funció de les seves característiques, poden arribar a afectar a la població habitual especialment la situada al fons de les valls.

Les allaus es generen per motiu de la inestabilitat del mantell nival (neu dipositada als vessants). Aquesta inestabilitat és el resultant del balanç de les forces internes a què està sotmès el mantell nival i per tant depèn de les seves condicions físiques i mecàniques. Les allaus es desencadenen normalment a les zones pendents i especialment a les compreses entre 28º i 45º.

La superfície topogràfica sobre la qual es produeixen les allaus de forma periòdica s’anomena  zona d’allaus.  Les allaus no sempre ocupen tota la zona d’allaus. Una zona d’allaus es divideix en tres parts:

1. Zona de sortida. En aquesta zona la neu es posa en moviment i comença a accelerar-se al llarg del pendent guanyant massa constantment.
2. Zona de trajecte. Aquí l’allau ja està en moviment i no hi ha ni increment ni pèrdua de massa, encara que aquesta afirmació en l’actualitat és rebatuda per alguns experts que consideren que sí és possible l’increment de massa de neu.
3. Zona d’arribada. Aquí la neu comença a perdre velocitat i finalment l’allau es para.