Els volcans originen un conjunt de processos geològics perillosos que comporten un risc important en les zones on hi ha la presència d’activitat humana. La sortida del magma a la superfície es produeix en tres formes: líquid (laves), gasos i projecció de fragments sòlids (piroclasts, fragments). La quantitat de gas present en el magma és el condicionant perquè la erupció sigui tranquil o explosiva, i que hi predomini l'emissió de laves o de piroclasts. Recordem Normal 0 21 que una explosió és el resultat de l'expansió brusca del gas, un material explosiu correspon a una reacció química que produeix en molt poc temps una gran quantitat de gas.

• Colades de lava; en funció de la seva composició  poden cobrir extenses àrees. Les laves de composició basàltica són molt fluides i es mouen a velocitats relativament altes, per exemple en el Mauna Loa  s’han mesurat velocitats de 64km/h, aquestes poden cobrir àmplies superfícies de cents de km². Les laves de composició silícia com la riolita, són molt viscoses i queden molt prop del centre d’emissió. Els perills més grans d’aquests processos es produeixen per enterrament, pressió i incendi. Es molt difícil de preveure quina extensió exacta tindran les emissions de lava. Els mecanismes defensius que s’utilitzen per evitar el risc de les laves són la construcció de barreres, canalitzacions de desviament, remullar amb aigua per accelerar el refredament i consolidació. En alguns volcans la reactivació de l’activitat eruptiva es produeix molt lentament, això pot provocar l’aparició de domus de lava que creixen progressivament fins agafar grans dimensions i col·lapsar, poden emetre núvols piroclàstics de grans dimensions (volcà Merapi d’Indonèsia).

• Fluxos i caiguda de piroclasts; Els fragments sòlids o piroclasts expulsats durant una erupció volcànica provenen de la fragmentació del magma produïda per l'expansió violenta de les bombolles del gas que conté. Els piroclasts poden tenir una gran varietat de mides,rebent diferents noms segons les seves dimensions:

Aquests materials fragmentaris són arrossegats violentament pel gas fins la boca d'emissió. Els més grans són projectats a grans distàncies  (40 km. en el volcà Asama al Japó), mentre que els més petits s'incorporen a la columna. Una part d’aquests materials s'acumulen al voltant del centre emissor formant un con d’escòries.

En alguns casos, la columna no té suficient força d’ascens  per elevar tot el material incorporat, produint el col·lapse de la mateixa, aquest material cau sobre el volcà, baixant  ràpidament pels vessants i formant densos fluxos que es mouen a gran velocitat (500 km/hora) i a temperatures molt elevades (700 º C), poden recórrer fins a 100 km de distància. Aquest fenomen es coneix com colada piroclàstica o núvols piroclàstics.

L’erupció del volcà Pinatubo de les Filipines l’any 1991 va produir una pluja de piroclasts amb conseqüències importants per al clima degut als alts continguts de cendra i sofre, l’estiu de 1992 va presentar temperatures mitjanes més fredes per la presència de partícules que obstaculitzaren les radiacions solars.

• Lahars; fluxos de fang provinents de materials volcànics no consolidats, especialment cendres que s'han acumulat sobre el con, i que són mobilitzades per l’aigua  vessant avall. La major part dels lahars segueixen la xarxa de drenatge fluvial, es  canalitzen  i recorren grans distàncies a gran velocitat amb gran poder destructiu. L'aigua necessària per iniciar el procés pot procedir de pluges intenses o de la fusió parcial del gel present al cim del volcà com va succeir l’any 1985 durant l’erupció del volcà Nevado de Ruiz a Colòmbia quan van morir 24740 persones a la ciutat d’Armero.

• Emanacions de gasos; els gasos, continguts en el magma, s'emeten a elevada temperatura i pugen en forma de columna convectiva, fins  que  tenen la mateixa temperatura que l’atmosfera i, cessen l'ascens. La columna té capacitat per arrossegar gran quantitat de piroclastos i materials sòlids arrencats del conducte. Com ja s'ha indicat anteriorment el gas és el causant del major o menor grau d'explosivitat de l'erupció. Com ja hem vist, la major part dels gasos emesos pels volcans són vapors d’aigua, la resta el composen gasos com el CO, CO₂, òxids de sofre, sulfur d’hidrogen, clor i fluor que poden ser molt perillosos. Aquests gasos es transporten com aerosols i poden romandre molt temps a l’atmosfera. Si els compostos de sofre, clor o fluor reaccionen amb l’aigua es converteixen en àcids tòxics per a les persones i animals. Quan el CO₂ provinent d’una erupció s’acumula en el fons d’un llac, per diverses i saturació  pot sortir a la superfície i ocasionar la mort per asfixia dels éssers vius de la zona, aquest és el cas del Llac Nyos al Camerún on van morir 1746 persones.

• Esfondraments; són enfonsaments del con volcànic, els vessants del qual cedeixen sobtadament desencadenant un devastador allau de derrubis. Són fenòmens normals en els grans volcans a causa de la gran inclinació del vessant del con. Els enfonsaments volcànics solen anar acompanyats d'erupcions explosives.

• Terratrèmols volcànics; el desplaçament del magma provoca fractures que originen terratrèmols de magnituds que no superen el 5-6 graus de l’escala de Richter. El risc sísmic és petit, però aquests moviments poden desestabilitzar els edificis volcànics i provocar esllavissades i despreniments.

• Tsunamis; ones gegants d’aigua  produïdes per terratrèmols marins o erupcions volcàniques acompanyades d'enfonsament del con, en zones costaneres. És un fenomen poc habitual però que ha ocasionat un gran nombre de víctimes quan s’ha produït, el tsunami provocat pel volcà Krakatoal’any 1883 va matar 30000 persones a Indonèsia.