Des de l’antiguitat l’activitat humana a ocupat les conques de drenatge i les planes d'inundació la qual cosaha comportat l'alteració dels sistemes fluvials. La introducció de l'agricultura en el Neolític, amb la consegüent desforestació, va ser la primera alteració important de les conques de drenatge, que, a més, ha persistit al llarg de la història amb més o menys intensitat. La construcció d'embassaments està datada  a l’antic Egipte i els dics fluvials es van construir de forma habitual a la Xina i aMesopotàmia des dels inicis d'aquestes civilitzacions. La tecnologia per alterar els sistemes fluvials es coneix des d'antic, però les alteracions actuals són de major magnitud, sobretot les dutes a terme durant el segle XX, de manera que queden pocs rius inalterats.

1. Accions que incrementen el risc

• Canvi  usos del sòl; hi ha moltes alteracions de la conca que incideixen indirectament sobre les avingudes. En general es pot incloure qualsevol activitat que trastoqui les relacions de escorrentia superficial i infiltració: agricultura, explotacions mineres, pedreres i sobretot la urbanització. La urbanització suposa una modificació dràstica de la capacitat d'infiltració de els sòls, per la qual cosa té diversos efectes sobre les crescudes:
  • Impermeabilitza els sòls incrementant el cabal total de l'avinguda.
  • Accelera els fluxos, de manera que augmenta el pic de la crescuda.
  • Les canalitzacions condueixen l'aigua ràpidament a la llera i contribueixen també a un apuntament de l'hidrograma.
  • La remoció del sòl que es produeix al començament de les obres suposa un increment de la càrrega de sediments.
• Ocupació de les zones inundables; Hi ha una tendència històrica que porta l'home a buscar la proximitat de l'aigua i a colonitzar les valls fluvials. Aquest procés ha estat progressiu, de manera, que amb l'augment de la pressió demogràfica s’han ocupant les zones inundables. En les societats modernes se suposa que hi ha una tecnologia adequada per a la lluita contra les inundacions, però el cert és que la complexitat i la variabilitat d'aquests successos compliquen el control de les avingudes i de les inundacions. A la zona mediterrània sobretot, segueix produint- una concentració de la població i de les activitats agrícoles i industrials a les àrees fluvials i costaneres, de manera que augmenta la vulnerabilitat del sistema davant de les inundacions.  La construcció de  les vies de comunicació i altres infraestructures sobre les zones inundables modifica la crescuda, afecta als fluxos que circulen pel canal i / o als fluxos desbordats depenent del traçat, podent fer de murs de contenció per l’aigua i provocant inundacions per  l’embassament de la’uga, aquest problema és dona a la costa mediterrània espanyola.

2. Accions per disminuir el risc

• Accions estructurals:

Les obres d’enginyeria de defensa de les avingudes en les lleres i rius, són les accions més importants que s’han dut a terme al llarg de la història per prevenir les inundacions. Actualment aquestes infraestructures de defensa es segueixen realitzant tot i que  en molts casos es discuteix la seva efectivitat. De fet, un disseny inadequat o una mala ubicació poden ser nefastos i en ocasions han afavorit el desenvolupament de la inundació.  D'altra banda els costos ambientals i l'alteració del sistema fluvial que provoquen fan més que discutible la seva realització. Entre les actuacions més important hem de destacar les següents:

• Reforestació i conservació de sòls: en  aquest grup s'inclouen les pràctiques orientades a la conservació dels sòls i la reforestació. La conservació dels boscos, prats i terres de conreu, té un doble efecte sobre les crescudes, d'una banda afavoreix l'emmagatzematge de l'aigua al sòl afavorint la retenció de l'aigua evitant les puntes de les grans crescudes. I el segon efecte important es nota en el transport de sediments, que amb aquestes mesures es redueix sensiblement, en quedar el sòl retingut per les arrels de les plantes.
• Dics: consisteix en la construcció de barreres paral·leles a la llera, que protegeixen de la crescuda a les terres situades als costats. Els efectes d'aquest tipus d'obra són molt variables i depenen de la magnitud de la crescuda. Si aquesta és molt forta i es supera el nivell de coronació es pot produir l'enfonsament dels mateixos. És convenient tenir preparades  zones de possible desbordament. Un altre dels efectes perniciosos d'aquestes obres consisteix en el mal drenatge cap al canal afavorint l’acumulació d’aigua i les inundacions en zones properes.  Si els dics constrenyen el canal principal provoquen una sobreelevació del flux i un apuntament de l'hidrograma.
• Canalització de la llera o llit: conjunt d'obres que pretenen disminuir el calat de la crescuda (a diferència dels dics que l'augmenten o la mantenen), és a dir, pretenen augmentar la capacitat de la llera. Això s'aconsegueix eixamplant o aprofundint la secció per augmentar la seva àrea. Aquest tipus d'obra sol anar acompanyat 'altres tendents a disminuir la rugositat de les parets i el llit. Aquest tipus d'obres està entrant en desús, perquè solen presentar problemes de disseny.
• Desviament de la llera: aquesta pràctica s'utilitza en aquells casos en què és impossible modificar la capacitat de la llera (cas d'una ciutat, on el desenvolupament urbanístic ho impedeix).
• Emmagatzematge i laminació: una forma important d'atenuar les inundacions és a través de la reducció de las puntes de cabal mitjançant l'emmagatzematge de certs volums d'aigua. Aquest efecte d'aplanament dels cabals màxims es coneix amb el nom de laminació de l'hidrograma i s’aconsegueix amb la construcció d’embassaments o preses. Un dels inconvenients que plantegen els embassaments és la retenció de sediments que no arriben a la costa produeint una falta d'alimentació del sistema litoral que es tradueix en una forta erosió costanera.

Generalment les obres de defensa creen una sensació de seguretat (no sempre vàlida) com a conseqüència un major desenvolupament de les infraestructures de protecció d’activitats humanes en les zones de perill. Un exemple d’aquesta problemàtica és el cas de New Orleans l’agost de 2005 on els efectes de  l’huracà Katrina van produir fortes inundacions en zones que estaven protegides per dics que es van trencar. També és un exemple de l’augment del risc  derivat de l’increment de l’exposició ivulnerabilitat, pel gran desenvolupament urbà a la zona protegida.

• Accions no estructurals:

Una gestió sostenible dels ecosistemes fluvials passa avui en dia per la disminució de les obres estructurals i l'increment de les mesures no estructurals, reservant les primeres per a aquells casos en què sigui estrictament imprescindible i sempre per defensar la població.

• La predicció; s'inclouen tots aquells estudis que permeten conèixer de forma anticipada les variables hidrològiques de l'avinguda (pluges i cabals):
  • La predicció meteorològica; permet conèixer gènesi i evolució de les pluges.
  • SAIH (Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica); sistema de informació de les avingudes en temps real,  controla  la variabilitat espai-temporal de la pluja i la seva  una influència sobre el cabal. Consisteix en un conjunt de sensors situats estratègicament en punts de control de la conca, que capten i transmeten la informació corresponent a través d'un sistema automàtic i independent de comunicació (ràdio i satèl·lit), cap als centres de tractament d'aquesta informació. Aquests centres processen les dades que els arriben de manera immediata als centres de decisió la qual cosa permet gestionar l'avinguda en temps real (Pluja, embassaments, cabals, etc.).
• La previsió: en aquest apartat es consideren aquelles accions encaminades conèixer el risc i el seu abast. Cal elaborar metodologies per conèixer el risc que tinguin com a fruit mapes de perill i mapes de vulnerabilitat que seran utilitzats per a la prevenció i per a la mitigació del risc.

Hi ha diferents mètodes per identificar i conèixer les zones amb diferents graus de perillositat d'inundació. Els elements fonamentals per identificar les zones inundables associades als rius són les formes associades a les crescudes com el cons de dejecció, terrasses fluvials, etc, que són elements topogràfics identificables al camp, per fotointerpretació de fotografies aèries, i en mapes topogràfics o models digitals del terreny.
L’altre element en la zonificació de la inundabilitat és el coneixement del grau de perillositat. Hi ha diferents criteris per valorar la perillositat de les inundacions, però el més utilitzat és el de la freqüència d’inundació: com més gran sigui la freqüència major serà la perillositat. Aquesta aproximació pot ser quantitativa i es  pot fer per mètodes probabilístics a partir de dades de cabals, mesurats en estacions d’aforament, o de precipitacions, o bé a partir de dades històriques (entenen com a tals totes les informacions sobre inundacions, ja siguin documentals, orals, etc.). El resultat serà la zonificació del territori per períodes de retorn o recurrència (per exemple 10, 50, 100, 500 anys).

Finalment cal determinar el conjunt d’elements vulnerables que poden quedar afectats per als diferents períodes de retorn. La integració dels mapes de perill i de vulnerabilitat ens donarà com a resultat el mapa de risc d’inundacions

• La prevenció; conjunt de mesures per minimitzar el risc, entre elles destaquen els treballs que es realitzen en aquest camp es relacionen amb l'ordenació del territori, l'educació, risc i la contractació d'assegurances.

L'ordenació del territori és fonamental per resoldre el problema de les inundacions amb eficàcia. La delimitació de les zones inundables, amb els diferents nivells de risc, és un factor clau en la planificació territorial. Definir els espais inundables per a diferents períodes de retorn permet establir i reglamentar els usos més adequats. Per fer una bona ordenació del territori és necessari comptar amb bons mapes de perillositat d'inundació.

La contractació de pòlisses d'assegurances permet la indemnització econòmica als afectats per les inundacions. No obstant això, aquesta política no serà eficaç mentre no hi hagi una bona ordenació del territori, que permeti distingir diferents nivells de perill perquè les companyies asseguradores puguin calibrar correctament la quantia de les pòlisses.

L'educació social és una altra mesura importantíssima en la lluita contra les inundacions. La formació dels tècnics que intervenen en la gestió d'aquests successos, ha d'anar acompanyada de campanyes de divulgació en què s'informi de les mesures preventives que es poden prendre, però també de les bones pràctiques que han d'observar tant les institucions com els ciutadans.