El funcionament de l’atmosfera i la interacció de les seves propietats amb les característiques  fisiogràfiques de la superfície terrestre,  origina un conjunt de processos físics que coneixem com a  fenòmens meteorològics.

Existeix una gran tipologia de riscos naturals associats a fenòmens meteorològics, alguns dels quals es poden produir per tot el planeta, mentre que altres estan circumscrits a unes zones determinades. Per exemple els huracans s’originen només a zones de  latituds tropicals com per exemple el Carib, en canvi les nevades no es donen en aquestes latituds. Per tant els fenòmens meteorològics, són típics de les zones on ocorren, és a dir, són característics del clima d’uns territoris que es caracteritzen per trobar-se en una seva situació geogràfica concreta(latitud, continentalitat i altitud).

Per tant el clima d’un lloc ve descrit per aquells fenòmens meteorològics que es donen  normalment en una zona, i per a fer aquesta descripció s’utilitzen sovint els valors mitjans o normals de precipitació en un any, temperatures mitjanes, gruix de neu màxim habitual, etc... La superació dels valors mitjans pot indicar  l’aparició d’algun fenomen extrem o de risc per al qual les societats dels territoris on es produeixen han de estar preparats.

Quan es produeix un fenomen meteorològic  poc habitual i la societat es veu sorpresa o no ha pres les mesures necessàries per a que no  l’afecti  parlarem de riscos climàtics. L’home i les seves activitats es poden veure sorpreses per la magnitud de fenòmens meteorològics propis del clima de la zona, superant la seva capacitat de fer-hi front per que no està prou preparat, perquè ha ignorat la possibilitat de que es donin aquests fets (tot i normalment saber que han passat en anys passats gràcies a la climatologia), o per haver desenvolupat activitats en llocs que la natura ja diu que poden ser perilloses.

Les catàstrofes climàtiques han estat un fet recurrent al llarg de la història de la humanitat. El mite de l’Atlàntida de Plató recull el poder destructiu de les inundacions, mentre que hi ha autors que defensen que la desaparició  de la civilització maia la van provocar un seguit de sequeres. El segle XXI demostra que les es catàstrofes climàtiques són cada vegada més freqüents i afecten la vida de més persones.

Gairebé totes les catàstrofes es relacionen  amb el canvi climàtic. A mesura que avanci, la climatologia oferirà una informació més detallada per entendre la relació entre l’escalfament global i les conseqüències meteorològiques. De tota manera, les proves actuals semblen assenyalar clarament una mateixa direcció: que el canvi climàtic farà augmentar el risc d’exposició a les catàstrofes climàtiques. Els informes de catàstrofes climàtiques van en augment.