Hi ha una sèrie de factors que influeixen en la modificació de les forces que actuen en elmantell nival i per tant modifiquen la seva estabilitat. Els podem dividir en dos grans grups: factors variables i factors fixos.

1. Factors variables

Són aquells que estan lligats a les condicions meteorològiques i a l’estructura del mantell nival. Encara que van íntimament lligats, podem analitzar-los de forma separada.

• Temperatura de l’ aire; la temperatura elevada, facilita la fusió de la capa superficial del mantell fent augmentar el seu contingut en aigua. En situacions amb temperatures molt per sota dels 0ºC, el refredament de la part superior del mantell provoca un augment del gradient i per tant, formen grans amb menor cohesió. Finalment , la temperatura de l’aire, condicionarà el tipus de precipitació des de la neu molt lleugera fins a la pluja.
• Vent; és el responsable de la formació de sobreacumulacions i de plaques de vent que poden originar sobrecàrregues i el desencadenament d’allaus.
• Precipitació; noves nevades poden exercir sobrecàrregues importants sobre el mantell nival. En el cas que es produeixin en forma de pluja, l’aigua podrà percolar fins a nivells impermeables o fins a la base del mantell i exercir una doble acció, de sobrecàrrega i de lubricació que facilitarà el desencadenament d’allaus de neu humida.
• Estat de la neu; els canvis existents a l’interior del mantell nival com a conseqüència dels diferents processos de metamorfisme, sovint són l’origen del desencadenament d’allaus.
• Sobrecàrregues, degudes a l’home, per exemple al pas d’excursionistes i esquiadors, que són causa d’accidents. També poden ser produïdes per animals

2. Factors fixos

Depenen de les característiques pròpies del terreny i poden ser origen del desencadenament d’allaus.

• Altitud: En funció de la latitud, les zones susceptibles de patir allaus estaran en una altitud o en una altra, però en general és per damunt dels 1500 metres, on caldrà que es tinguin en compte el desencadenament d’allaus les quals poden tenir  zones d’arribada per sota d’aquestes cotes, poden fins i tot afectar a cotes per sota dels 1000 m.
• Pendent: l’interval de pendent ideal perquè es produeixin allaus es troba entre 30 i 45 graus encara que aquest pot variar en funció de les condicions de la neu. En pendents superiors als 45 graus no es fàcil que s’acumuli suficient neu perquè es produeixin allaus de magnitud important. Únicament neus amb un alt contingut en aigua, poden originar allaus a pendents per sota dels 30 graus.
• Morfologia: Hi han diversos tipus de morfologies de vèrtex que afavoreixen l’acumulació de neu i el posterior desencadenament d’allaus. Aquestes poden ser pales, canals, vessants obertes, conques, etc…La morfologia condiciona també el fet que una allau arribi més concentrada o més dispers. Així una allau que circuli per un corredor encaixat tendirà a concentrar la massa de neu que hi circuli, mentre que en un vessant obert o en una pala succeirà el contrari.
• Orientació; influeix sobre la insolació de les vessants la qual afavorirà una major o menor transformació del mantell nival, per exemple les vessants orientades al sud reben major insolació i la neu es transforma més ràpidament originant allaus de neu humida. També influeix en el dipòsit de la neu quan fa vent, que es transportada des de le zones exposades (lloms, crestes, superfícies de deflació, etc...) situades a sobrevent i la diposita en zones situades a sotavent.
• Rugositat: una vessant llisa o regular fa que la neu no trobi cap ancoratge que la retingui i es pugui produir una allau. Si la vessant és irregular, és a dir, si presenta una topografia esglaonada o bé si hi ha blocs, arbres, etc.., serà més difícil que es produeixin allaus, almenys, mentre el mantell no hagi tapat prèviament totes les irregularitats de la superfície.
• Vegetació: determinats tipus de vegetació afavoreixen el desencadenament d’allaus, especialment les de fons. Existència d’herba llarga i matolls espessos en la zona de sortida proporciona una bona superfície de lliscament a on poden originar-se allaus. Pel contrari les zones de bosc i herba curta actuen d’ancoratges del mantell nival i augmenten també la rugositat del terreny. Com més gran és la densitat del bosc millor es l’ancoratge del mantell nival.