Segons el grau de cohesió i l'estat físic de la neu, el tipus d'allau serà diferent. A l’igual que existeixen diferents tipus de neu, existeixen diferents tipus d’allaus. Aquestes poden classificar-se de maneres diferents, una classificació senzilla és la que distingeix els tres tipus següents:
- Allaus de neu recent
Es produeixen durant o poc després d'intenses nevades. Aquestes allaus poden ser de neu seca (nevades amb temperatures netament inferiors als 0ºC) o de neu humida (nevades amb temperatures properes als 0ºC), la densitat de la neu és inferior a 100kg/m3.
Presenten una zona de sortida puntual i es produeixen a causa d'una pèrdua de cohesió de la capa superficial per sobrecàrrega o per un augment de la temperatura durant o poc després de la nevada. Les pendents on es desencadenen tenen entre els 35º i 17º, aturant-se en pendents inferiors.
Les allaus de neu seca són les temudes allaus de neu pols que es produeixen durant les èpoques més fredes de l'hivern, són molt ràpides (velocitats superiors als 60km/h) i destructives formant dipòsits en forma de boles o blocs rodons.
Allau de neu recent
- Allaus de fusió
Són degudes a la fusió del mantell nival quan la temperatura de l'aire augmenta notablement per sobre dels 0ºC o en cas de pluja. Són les típiques allaus de primavera, potser les més conegudes, tot i que de vegades es poden produir a ple hivern en períodes de calor.
La neu és humida i feixuga, la densitat es troba entre 90-180 kg/m3. La zona de sortida generalment és puntual. La velocitat de lliscament és lenta (entre 30 i 100km/h) , però no per això deixen de ser perilloses. De vegades, pot arribar a lliscar tot el gruix del mantell fins al sòl, arrossegant fang, roques, arbres, matolls, etc. Aquestes són les allaus de fons. Es produeixen en vessants entre els 30º i 45º, en pendents inferiors a 20ºs’aturen. En la zona d’arribada formen depòsits d’aspecte arrodonit.
- Allaus de placa
Es produeixen per l'existència de discontinuïtats dins del mantell nival, hi ha una alta cohesió de la neu sobre un estrat més dèbil. El resultat és el lliscament de les capes superiors, que aparentment poden semblar estables, per damunt d'una capa de baixa cohesió o una superfície de regel. La densitat de la neu es troba entre els 140-290kg/m3 .La zona de sortida és lineal i en la zona d’arribada es formen dipòsits amb blocs compactes de grans dimensions. La velocitat de desplaçament és inferior a les anteriors pot oscil·lar entre els 20-50km/h.
Un cas particular són les plaques de vent, capes dures i fràgils formades per l'acumulació de la neu transportada pel vent a les zones situades generalment a sotavent.
Allau de placa