Seria difícil de trobar una part de la superfície terrestre lliure de la possible afectació d’un risc natural. Per aquesta raó es fa necessari dur a terme l’anàlisi i la gestió de riscos en cada territori.

Existeixen uns factors de risc inherents a cada territori lligats als perills dels fenòmens naturals que es poden donar en cada territori i , a l’exposició de la societat. La qüestió és dur a terme una gestió adequada per evitar el risc o com a mínim mitigar-ne els efectes quan aquest risc es manifesta. D’aquesta manera s’ha de parlar dels conceptes: predicció/previsió, adaptació/prevenció i mitigació. La combinació d’aquests conceptes, juntament amb la intensitat de l’impacte, ens donarà una idea de la vulnerabilitat d’una determinada zona.

Malauradament en molts casos tant la predicció com la previsió són molt difícils o deixen molt poc marge de temps per avisar la població potencialment afectada. És per això que els elements clau són la prevenció i l’adaptació de les societats davant els riscos naturals de la zona on viuen. Finalment hi ha les mesures de mitigació del desastre, que es prenen un cop el risc s’ha manifestat i han de servir per minimitzar els danys i evitar que aquests augmentin.

Ayala (2002) dóna un esquema sobre la gestió adequada del risc, que s’ha de fer d’acord amb un inventari i amb l’anàlisi dels factors del risc. Aquest inventari, juntament amb criteris d’admissibilitat econòmica i social, ha de permetre fer l’avaluació del risc per definir quin és el risc no admissible i quin és el risc residual. A partir del primer s’ha de fer l’anàlisi per dur a terme la reducció del risc a partir d’un inventari de mesures de mitigació i de la selecció de l’estratègia de mitigació que han de conduir a l’elaboració d’un pla de reducció de riscos.

Com ja s’ha dit anteriorment, l’ordenació territorial és una peça clau a l’hora de fer front als riscos naturals, al mateix temps que també és important per evitar una excessiva incidència de les societats humanes sobre el seu entorn.