Els moviments de vessant o esllavissades, són processos gravitacionals que comporten  moviments vessant avall de roca o sòl sota la influència de la gravetat.  Poden ser desencadenats per  factors naturals com moviments sísmics, volcànics, fortes precipitacions, però també ho poden ser per causes antròpiques.

En l’evolució de la major part de les formes de paisatge, els moviments de vessant constitueixen l’etapa consecutiva a la meteorització. Juguen un paper fonamental en el cicle global erosió -sedimentació. Es poden donar en diferents ambients tant terrestres com marins i formen un conjunt complexa  classificació.

Els moviments de vessant, per la seva gran extensió i freqüència, constitueixen un risc geològic important, afectant a edificacions, vies de comunicació, serveis bàsics, lleres, embassaments,  i, ocasionalment, a poblacions. Els moviments de gran magnitud (desenes o centenars de milions de metres cúbics) són molt poc freqüents, encara que la superfície terrestre és plena de signes que denoten la seva ocurrència en el passat, possiblement associada a èpoques climàtiques humides i plujoses o activitat tectònica.

Les zones geogràfiques més afectades pel fenomen són les zones de muntanya que han estat sotmeses a fortes precipitacions, moviments sísmics o erupcions volcàniques. El continent més afectat és l’Àsia, seguit de l’Amèrica del Sud.A Europa els llocs amb més esdeveniments han estat les zones alpines. El fort creixement urbà en països en vies de desenvolupament o pobres  ha fet incrementar el nombre de successos especialment per  la manca de planificació urbana que comporta la construcció de vivendes en zones inestables i de risc. Un exemple el tenim al Brasil el gener de 2011, on les esllavissades generades per fortes precipitacions van produir a l’estat  de Río de Janeiro500 víctimes mortals.

Classificació dels moviments

La classificació utilitzada es basa fonamentalment en el mecanisme de trencament i propagació del moviment i del risc que poden generar utilitzant bàsicament criteris morfològics. Es diferencien quatre tipus bàsics de moviments: despreniments, esllavissaments, corrents d’arrossegalls i esllavissaments superficials.

1. Despreniments

Correspon al moviment ràpid d'una massa de qualsevol mida de roca o de sòl en forma de blocs aïllats o material massiu. Els desplaçaments es produeixen principalment en sentit vertical per caiguda lliure, són típics en massissos rocosos i generalment estan controlats per les discontinuïtats. Aquest tipus de moviments requereixen una topografia amb forts pendents  i es caracteritzen per l'acumulació de blocs de mida variable al peu de vessant formant tarteres. La probabilitat de manifestació d’un despreniment i la seva capacitat de produir danys estan estretament lligades al volum.

Els despreniments es poder classificar en tres tipus, segons el volum de la massa rocosa despresa:

• Caigudes de blocs rocosos; volums inferiors a mil metres cúbics, són els més freqüents ja que són presents sempre que hi hagi un escarpament rocós.
• Despreniments de plaques rocoses;volums compresos entre el miler i el milió de metres cúbics, només són possibles en vessants rocosos de gran desnivell.
• Allaus rocalloses, de diversos milions de metres cúbics, són poc habituals en zones poblades.

2. Esllavissaments

En aquest tipus de moviment, el desplaçament del terreny es produeix sobre una o diverses superfícies de trencament ben definides. La massa generalment es desplaça en conjunt, comportant-se com una unitat, pràcticament sense deformació interna, en el seu recorregut. La velocitat sol ser variable i impliquen en general volums grans, encara que no sempre.
Dins d’aquest gran grup  s’inclou tot tipus d’inestabilitat d’un terreny no consolidat. Els tipus d’esllavissaments més habituals són:

• Lliscaments: Desplaçament d’una porció de terreny a través d’una superfície de trencament ben definida, amb la preservació general de la forma de la massa desplaçada.
• Fluxos: Inestabilitat d’una porció de terreny que es desplaça com un fluid viscós adoptant la morfologia del vessant per on discorre.
• Complexos: Combinació de diferents tipus de mecanismes d’esllavissaments. Els més habituals són els lliscaments que esdevenen fluxos al peu.

En àrees de muntanya hi ha múltiples esllavissaments que, aparentment, es troben en un estat adormit. Aquests esllavissaments del terreny es poden reactivar durant aiguats importants, períodes de pluja continuada i si en canvia l’estat d’equilibri per un mal ús del sòl.

3. Corrents d’arrossegalls

Un corrent d’arrossegalls és una mescla saturada d’aigua de material groller (graves i blocs), material fi (sorra, llim i argila) que s’escola a través d’un vessant i que se sol canalitzar a través dels torrents. La quantitat de blocs rocosos que pot contenir fan augmentar significativament la seva capacitat destructiva.

Són característics de regions semiàrides de muntanya i també es poden donar la les vessants d’alguns volcans. Els torrents de muntanya durant un episodis de pluges importants poden mostrar dues dinàmiques alhora, la torrencial i la de corrents d’arrossegalls. La formació d’un corrent d’arrossegalls durant una torrentada dependrà de la quantitat de material disponible per inestabilitzar-se a dins de la conca. La coexistència possible de les torrentades i dels corrents d’arrossegalls durant els aiguats a torrents de muntanya requereix l’anàlisi d’ambdós processos abans de l’ocupació de les zones inundables.

4. Esllavissaments superficials

Els esllavissaments superficials són inestabilitats del terreny petites que solen tenir pocs metres de gruix. Dins d’aquest grup s’inclou qualsevol tipus de lliscament, flux o corrent d’arrossegalls de petites dimensions. També s’hi inclouen els processos de reptació i solifluxió, que són moviments lents del terreny de mil·límetres o centímetres l’any de moviment.

Els esllavissaments superficials són presents a molts llocs, però per les dimensions reduïdes que tenen comporten un risc poc significant. No obstant això, cal considerar-los, ja que poden malmetre edificacions, habitatges i obres d’enginyeria.