És la freqüència o probabilitat amb la qual es presenta un fenomen d'una intensitat concreta, tot considerant que el fenomen suposa una amenaça a la integritat total o parcial dels sistemes i els elements vulnerables. El perill es pot expressar numèricament com la freqüència associada a un fenomen amb una intensitat concreta. Els perills poden ser naturals, tecnològic o socials.

Com a exemples de perill es poden considerar els següents: en les inundacions el perill és la freqüència temporal o probabilitat amb què l’aigua discorre amb una alçada, calat i velocitat concreta (intensitat). En un terratrèmol el perill és la freqüència amb què es produeix una sacsejada d'una determinada intensitat.

En la descripció i concreció del perill cal que tinguem en compte també les característiques de distribució temporal i territorial del fenomen. Per tant, no només serà necessari considerar la freqüència del fenomen i la seva intensitat, sinó també cóm es materialitzarà el perill en relació al temps, és a dir, la durada de l'afectació per part del fenomen, i en relació a l'espai, és a dir, l'extensió del fenomen, bàsicament.

Habitualment es substitueix el concepte d'intensitat pel de severitat i també pel de magnitud o bé s’utilitzen com a sinònims. Malgrat que severitat i intensitat sí són sinònims, intensitat i magnitud són conceptes diferents. Així, la magnitud d'un fenomen mesura el dany del fenomen en origen, és a dir, la potencial capacitat de produir uns efectes destructius o perjudicials. D'altra banda, la intensitat és el concepte que reflexa com afecta a la pràctica un fenomen d'una magnitud concreta. Podem trobar situacions on fenòmens amb magnituds elevades es manifestin amb intensitats moderades.

Per exemple, en el cas d'un sisme la seva magnitud es pot determinar com l'energia alliberada, mentre que la intensitat es calcula tot identificant si el sisme serà o no percebut i si provocarà o no efectes sobre els edificis i quins seran. Un sisme amb una mateixa magnitud en origen pot generar intensitats diferents en un mateix punt del territori en funció de paràmetres intrínsecs als elements vulnerables o territori (tipus de composició del terreny), però també, i especialment, en funció de paràmetres intrínsecs al fenomen que determinen la transmissió de l'energia inicialment alliberada (posició i profunditat de l'epicentre, per exemple).

Finalment, per a què el perill pugui produir un dany, el fenomen ha de trobar elements exposats al dany que siguin vulnerables.