La previsió del risc és l'actuació resultant de la combinació de l'anàlisi i l’avaluació del risc. L'anàlisi de risc és la determinació quantitativa (numèrica) o qualitativa del risc. Per a l’anàlisi de risc cal conèixer la perillositat, la vulnerabilitat i l’exposició dels elements vulnerables. Si es coneixen els escenaris accidentals possibles i les seves conseqüències, segons la probabilitat, es pot calcular el risc.

D'altra banda, l'avaluació del risc és la comparació a través de l’anàlisi del risc entre el valor d'un risc determinat i els nivells d’acceptabilitat del risc. Per tant, l'avaluació del risc suposa realitzar una valoració del risc, quantitativa, qualitativa o semi-quantitativa (determinista), i comparar el valor obtingut amb el valor de risc corresponent al llindar màxim tolerable del risc. Els valors de risc per sota del llindar es consideraran acceptables i, per contra, els que se situïn per sobre no seran acceptables. En aquest últim cas es requerirà la disminució o correcció del risc mitjançant les actuacions preventives. En el cas que el risc es consideri acceptable s'escau l'actuació preventiva de contenció, és a dir, evitar que evolucioni fins a valors de risc que es puguin considerar no acceptables (per tant, superiors al llindar màxim considerat).

Un dels aspectes importants a considerar en relació a l'anàlisi del risc quantitatiu i la seva aplicació a l'avaluació del risc és que habitualment es realitza de forma individual, és a dir, les probabilitats de mort o d'afectació es calculen respecte un únic individu. Per tant, el que realment necessitem és el càlcul de les probabilitats respecte el conjunt de persones que poden estar ubicades a l'interior de les zones de risc. És el que es coneix com a anàlisi quantitatiu de risc social.

Tanmateix, també es pot fer l'avaluació del risc a partir del resultat de les anàlisis de risc qualitatives o semi-quantitatives. En realitat el que es requereix és que el llindar de risc considerat com a acceptable estigui definit amb les mateixes variables o paràmetres que els emprats en l'anàlisi de risc. Per exemple, podem considerar com a llindar de risc la no existència de població residencial a les zones inundables de període de retorn 50 anys o d'una probabilitat d'afectació concreta.

És important destacar la necessitat d'emprar llindars amb un mateix ordre numèric per a tots els riscos, o almenys amb criteris de risc qualitatiu similars. En cas contrari, seríem més restrictius amb uns riscos que amb els altres i, per tant, el tractament dels riscos no seria homogeni.

Un dels elements més importants  de l’anàlisi de risc és l'elaboració de  cartografia que permeti identificar les àrees geogràfiques susceptibles de patir danys. La cartografia de riscos suposa la delimitació de determinades zones, en funció de la freqüència o intensitat de fenòmens naturals extrems, podent integrar els resultats en un altre tipus de cartografia, on s'expressa la major o menor vulnerabilitat de diferents fragments del territori. La informació derivada de la cartografia de riscos pot ser utilitzada com un instrument per a determinats planejaments preventius com la ordenació del territori, planejament urbà, planificació d'infraestructures públiques, o gestió d'emergències (plans de protecció civil) etc.

La predicció és un altre factor a tenir en compte quan volem conèixer la magnitud del fenomen i la seva probabilitat d’ocurrència.  L’adopció de sistemes d’alerta  dels efectes dels perills d’origen natural, és de gran importància per reduir la pèrdua en vides i propietats. La predicció d'un esdeveniment natural és resultat directe de la investigació científica sobre les seves causes i està orientada a establir la probabilitat de la propera ocurrència en termes de quan es produirà i  on i el rang de magnitud. Els sistemes de monitorització remot, cada vegada més sofisticats, acumulen informació d'esdeveniments potencialment perillosos per a una predicció més fiable.

Alguns perills, com ara les tempestes de pluja, les inundacions, els huracans, incendis, poden ser pronosticats amb gran precisió a través dels serveis de meteorologia dels països o de centres d’investigació públics i privats, però no passa el mateix amb la majoria dels esdeveniments geològics. Els sistemes d'alerta per a alguns tipus de desastres es caracteritzen per un temps d’anticipació molt curt com és el cas dels perills meteorològics i  tsunamis, per exemple, el Centre d'Alerta del Pacífic que constantment monitoritza els oceans, proporciona avisos previs que varien entre uns minuts i unes quantes hores.

La predicció elabora mapes de risc dinàmics, mentre que la previsió elabora mapes de risc fixe. Les dues juguen un paper clau per poder dur a terme accions preventives i de mitigació dels riscos.