No és d’estranyar l’aparició de veus crítiques en relació als ODM. Aquesta estratègia de desenvolupament mundial marca l’agenda de la cooperació internacional, per la qual cosa és observada meticulosament. En aquest sentit, existeixen postures de diversa naturalesa que mereixen ser exposades. A continuació se’n fa un resum.

Sobre el seu contingut

Tot i la seva amplitud, alguns experts opinen que no es tracten temes cabdals com els drets humans, la situació de països en conflicte o la reforma institucional per a la governabilitat mundial. Així mateix, es pot caure en el risc de reproduir patrons negatius del passat atès que es considera que els ODM han estat dissenyats pels països donants i això pot condicionar els països receptors a dinàmiques similars a les infringides per les Institucions de Bretton Woods en referència a l’ajustament estructural.

Sobre la seva elaboració

Hi ha qui opina que no es van atendre adequadament algunes demandes des del Sud i que el procediment per arribar a la aprovació dels ODM no va seguir l’habitual forma de procedir de l’ONU prescindint, en aquesta ocasió, dels processos participatius previs.

Sobre el seu enfocament

Una altra critica freqüent fa referència en fer front als efectes del subdesenvolupament i no al diagnòstic i l’atenció de les seves causes.

Sobre la seva ideologia

Es parla dels OMD en referència als seus aspectes materials, obviant els àmbits immaterials del desenvolupament com són tots els drets exigibles per les comunitats desafavorides. En aquest sentit, s’argumenta que es passen per alt les situacions originades per les polítiques neoliberals que han conduit a un injust mapa de pobresa i desigualtat mundial. Contràriament es continua insistint en el creixement econòmic, el mercat global o la iniciativa privada com a opcions clau per arribar al desenvolupament.

L’AOD com a instrument

Algunes opinions critiquen que l’AOD no ha de considerar-se l’únic instrument per a aconseguir el desenvolupament, argumentant que no està demostrat que l’augment de recursos econòmics sigui proporcionalment favorable a la consecució dels ODM. En aquest sentit caldria considerar altres factors. Així mateix, pot succeir que es demani retre comptes als països receptors en funció dels recursos econòmics rebuts i que aquestos no tinguin capacitat de gestió ni d’absorció d’aquestos. Per altra banda també podria succeir que si els ODM no s’assoleixen, aquests països posin com a excusa una AOD insuficient.

Sobre la seva magnitud

Hi ha qui expressa que els ODM són inabastables per la seva excessiva ambició, en canvi, veus oposades expressen que són mínims i mancats de projecció més enllà del 2015. Un exemple seria l’interrogant de què succeirà amb l’altra 50% de persones que encara passaran gana al 2015? I després del 2015?

Sobre la seva viabilitat

Alguns expressen preocupació i argumenten que perquè es puguin aconseguir les fites marcades, cal que les circumstàncies i el panorama econòmic sigui molt favorable per tal que els països puguin afrontar els reptes amb èxit. En el cas d’Àfrica això és especialment complex atenent al seu dèbil ritme de creixement. Proposen incloure indicadors socials per mesurar els progressos.