Una norma precursora. SGE21 Sistema de Gestió Ètica i Socialment Responsable

L’empresa creadora de la Norma SGE 21, Forética, es va originar l’any 1999 a Barcelona, quan un grup de directius i altres persones influents es van plantejar una forma de posar en valor una cultura empresarial basada en la responsabilitat davant la societat i el medi. Així fou com professionals, empreses, acadèmics i ONG varen crear un fòrum multidisciplinar anomenat Forética, en el que tots els socis col·laboren en el foment d’una gestió basada en la responsabilitat. Un dels primers resultats fou l’elaboració de la Norma d’Empresa SGE 21, en la que van participar un centenar d’experts que representaven tots els grups d’interès. Aquest document va esdevenir el primer sistema de gestió ètica i socialment responsable europeu que permet, de manera voluntària, assolir una certificació.

http://www.foretica.org/

Nascuda l’any 2000, aquesta norma ha estat revisada i actualitzada fins arribar a la tercera versió l’any 2008. En aquest sentit ha anat incorporant nous aspectes relatius als criteris de gestió ètica i responsabilitat social que els actors involucrats (empreses, administracions, sindicats, ONGs, societat, etc.) han anat reconeixent com a fonamentals per a una gestió responsable.

La norma està estructurada en sis capítols, on els cinc primers expliquen els antecedents i els aspectes generals del document, sent el sisè capítol el que desenvolupa els requisits de la Norma i, per tant, en el que s’ha de basar tant la implantació com l’auditoria de l’organització a avaluar.

Aquest capítol, es divideix en nou àrees de gestió:

6.1. Alta direcció

6.2. Clients

6.3. Proveïdors

6.4. Persones que integren l’organització

6.5. Entorn social

6.6. Entorn ambiental

6.7. Inversors

6.8. Competència

6.9. Administracions públiques

Aquests apartats estan en continua revisió i estableixen els requisits per a la implantació de la Norma. Aquesta estructura ha de permetre la incorporació d’altres valors ètics que siguin més representatius de la realitat del pensament i circumstàncies socials de cada moment.

El sistema d’AENOR. RSE 165010 Sistema de Gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses.

AENOR és una entitat espanyola dedicada al desenvolupament de la normalització i la certificació en tots els sectors industrials i de serveis. Té com a propòsit contribuir a millorar la qualitat i la competitivitat de les empreses, així com protegir el medi ambient.

http://www.aenor.es

Aquesta proposta va néixer amb la intenció de ser una norma. Finalment, al 2005, va esdevenir un document de rang inferior a causa de les pressions des de diferents sectors que preveien que podrien sortir perjudicats. Així, el comitè d’ètica d’AENOR va decidir renunciar a l’elaboració d’una norma sobre RSE.

En aquest document es remarca que la RSC no és exclusivament un exercici del que es coneix com “acció social” o filantropia. En realitat l’”acció social” ha d’estar incorporada a una visió àmplia de la RSC, com una de les parts relatives a les relacions de l’empresa amb la comunitat on desenvolupa les seves activitats.

Aquesta guia no aporta masses novetats respecte a documents existents en el moment d’aparèixer. En aquest sentit cal esmentar que les empreses que es vulguin incorporar al Sistema, han de tenir en compte aspectes com tenir mecanismes que contribueixin a fer efectiva la igualtat d’oportunitats per als col·lectius en risc d’exclusió, tenir entorns accessibles a tots els treballadors o atendre les necessitats de conciliació de la vida familiar i laboral, però sempre que no influeixin negativament en la competitivitat de l’empresa.

Quan als proveïdors, s’estableix el foment dels principis de la RSC entre ells i caldrà tenir en compte a l’hora de seleccionar i contractar proveïdors les pràctiques de RSC implantades per aquests.

Pel que fa a les administracions públiques, les empreses responsables hauran de complir amb les seves obligacions fiscals i amb la Seguretat Social en qualsevol territori on desenvolupi les seves activitats.

Les empreses que aquest sistema considera socialment responsables, hauran de provar una gestió eficaç i eficient, que assumeixi la transparència informativa, així mateix, ha d’establir mecanismes que garanteixin el dret de vot d’accionistes minoritaris, com el vot electrònic o el foment de fòrums o agrupacions de petits accionistes.

 

Certificació SA 8000

En aquest cas s’exposa una certificació sobre responsabilitat social associada a l’àmbit dels drets humans.

A certificació SA8000 va ser creada per una organització nord-americana anomenada Social Accountability International (SAI). Es tracta d’una organització no governamental que compta entre els seus consultors amb associacions de clients, proveïdors, ONG, sindicats, entitats financeres, etc. Quina missió és promoure els drets humans dels treballadors a tot el món. S'associa a la promoció dels drets humans dels treballadors i a l’eradicació de les males pràctiques mitjançant la promoció de condicions de treball ètiques, els drets laborals, la responsabilitat social corporativa i el diàleg social.

http://www.sa-intl.org/

Aquesta norma veu la llum com a conseqüència de les freqüents queixes i inquietuds presentades pels consumidors en referència a les precàries condicions laborals a què eren sotmesos els treballadors en diferents parts del món. Arran d’això, l’aparició posterior de reglaments aïllats orientats posar fre a aquests problemes va generar confusió a empreses, tant nord-americanes com d'Europa Occidental, sobre la manera més adequada d'afrontar la situació. És llavors com el Council on Economic Priorities del qual depèn com afiliat no lucratiu la SAI realitza diversos estudis sobre els diferents codis de conducta i reglaments establerts i detecta que en molts casos són incoherents, la seva aplicació costosa i el seu seguiment no garanteix resultats efectius

La certificació SA8000, es comença a implementar a partir de 2001, és voluntària i té el propòsit de promoure millors condicions laborals. En aquest sentit, estableix condicions mínimes per a aconseguir un ambient de treball segur i saludable, promoure la llibertat d'associació i la negociació col·lectiva, i fomenta una estratègia empresarial per tractar els aspectes socials relacionats amb el treball. Així mateix, conté regles respecte a la durada de la jornada laboral, els salaris, la lluita contra la discriminació i el treball infantil o forçat.

Les empreses poden sol·licitar la certificació SA8000 mitjançant qualsevol de les agències de certificació autoritzades per la SAI. Una vegada obtinguda la certificació, l'empresa és supervisada periòdicament per assegurar que continua complint amb els requisits del programa.

Constitueix un dels programes amb normativa més detallada pel que fa a condicions laborals i que inclou molts aspectes dels drets internacionals dels treballadors. El compliment d’aquest estàndard sens dubte contribueix a millorar la productivitat, la qualitat i ajudar a reclutar i conservar als treballadors.

 

L’últim estàndard. Guia en Responsabilitat Social ISO 26000

La International Organization for Standardization (ISO), la seu de la qual es troba a Ginebra (Suïssa) està formada per organismes de normalització governamentals i no governamentals de 157 països, subdividits en una sèrie de subcomites encarregats de desenvolupar les guies i normes internacionals industrials i comercials que es coneixen  com a Normes ISO i que tenen caràcter voluntari. ISO és un organisme no governamental i no depèn de cap altre organisme internacional, per tant, no te autoritat per a imposar les seves normes a cap país. El seu propòsit és facilitar el comerç, l’intercanvi d’informació i contribuir amb uns estàndards comuns pel desenvolupament i transferència de tecnologies.

www.iso.org/sr

La International Organization for Standardization (ISO) preparava amb termini previst per a finals de 2009, la presentació d’un nou estàndard, la Norma ISO 26000 Guidance on Social Responsibility. Finalment va aparèixer al novembre de 2010. Aquest estàndard no inclou requeriments i no és doncs un estàndard de certificació. Existeix certa controvèrsia quant a l’aproximació adequada als límits de la legislació en aquest sentit. Amb aquesta proposta ISO cerca el camí adequat per a promoure el respecte i la responsabilitat basada en documents de referència coneguts sense limitar la creativitat ni el desenvolupament.

Aquest estàndard neix amb l’objectiu d’animar el compromís voluntari de la responsabilitat social així com per facilitar la convergència de conceptes, definicions i mètodes per a l’avaluació.

El seu abast inclou els temes següents:

  • Orientar les organitzacions sobre les seves responsabilitats socials cap el respecte a les diferències culturals, socials, ambientals, i legals. Així com les condicions en que es produeix el seu desenvolupament econòmic.
  • Proporcionar orientació pràctica relacionada amb la responsabilitat social operativa, identificant i aproximant-se als actors involucrats i atenent i atorgant transcendència a informes i reclamacions fetes sobre la responsabilitat social.
  • Promoure les bones pràctiques i la millora dels resultats
  • Augmentar el grau de confiança i satisfacció de les empreses entre els seus clients i altres actors vinculats
  • Ser conseqüent amb documents existents, tractats internacionals i convencions així com estàndards existents
  • No minimitzar l’autoritat dels governs sobre la responsabilitat social de les organitzacions
  • Promoure terminologia comuna i difondre la consciència quant a la responsabilitat social