Segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO):

Hi ha seguretat alimentària quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les seves necessitats alimentàries i les seves preferències pel que fa als aliments per tal de portar una vida activa i sana.

L'augment de preus dels aliments entre 2007 i 2008, seguit de la crisi econòmica i financera de 2009, ha intensificat la sensibilització sobre la pobresa i la fam a tot el món. L’Exemple més evident és el drama a la regió de la Banya d’Àfrica. Bona part de la comunitat internacional s'està mobilitzant per tal d'afrontar aquesta situació. A nivell planetari, s'estima que més de mil milions de persones, és a dir un de cada sis éssers humans, poden estar patint subnutrició (per a més informació veure el capítol dedicat a la fam en aquest mateix Mòdul).

Molts moviments i institucions afirmen que l’actual model de producció alimentària industrial està orientat cap a l’exportació i està en l’origen de l’increment de la misèria i l’exclusió de milions de camperols arreu del planeta i en responsabilitzen a les polítiques de liberalització i privatització que impulsa l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Així, remarquen que cal assumir amb urgència i amb voluntat política el suport a nivell global d’una agricultura camperola sostenible, orientada sobretot cap als mercats domèstics.

Per a Vía Campesina, l’OMC no te cap interès a reduir la pobresa ni a promoure l’ús sostenible dels recursos, contràriament, pensen que centra els seus objectius a controlar el comerç beneficiant les corporacions transnacionals i a alguns governs dels països industrialitzats.

Nascut al 1993 a Bèlgica, Vía Campesina, és un moviment internacional que agrupa a petits i mitjans camperols i productors i a treballadors agrícoles de tot el món. Globalment està formada per unes 150 organitzacions i s’estima que representa al voltant de 200 milions de camperols. Es defineix com un moviment autònom, plural i multicultural sense cap afiliació política, econòmica o de qualsevol altre tipus, que defensa l’agricultura i la pesca sostenible a petita escala com una via per a promoure la justícia i la dignitat socials. Actualment ha adquirit un important pes i reconeixement en els debats internacionals sobre agricultura i alimentació i els seus postulats són tinguts en compte per algunes de les màximes institucions d’aquest àmbit.

Adoptant com a esdeveniment de referència el Fòrum Mundial sobre Sobirania Alimentària de 2001, el concepte de sobirania alimentària pot ser fixat com:

El dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d’aliments que garanteixin el dret a l’alimentació per a tota la població, en base a la petita i mitjana producció, respectant les seves pròpies cultures i la diversitat dels modes camperols, pesquers i indígenes de producció agropecuària, de comercialització i de gestió dels espais rurals, ens els quals la dona desenvolupa un paper fonamental.

Declaració Fòrum Mundial sobre Sobirania Alimentària,
La Habana, Cuba, 7 de setembre de 2001

Una versió més resumida de l’anterior definició l’aporta Vía Campesina:

La Sobirania Alimentària és el dret dels pobles a produir els seus propis aliments i a organitzar la producció alimentària i el consum d’acord amb les necessitats de les comunitats locals atorgant prioritat a la producció i el consum de productes locals domèstics.

Vía Campesina ja va llençar la idea de la sobirania alimentària al 1996, en el marc de la Cimera de l’Alimentació de la FAO que va tenir lloc a Roma. Aquesta idea va anar consolidant-se i ara és adoptada per multitud de grups socials, organismes i governs que treballen per a fer arribar aquest model organitzatiu i de producció a les agendes polítiques dels governs més influents en aquest àmbit.